Quan vaig començar a organitzar espectacles per a infants, pensava que amb una bona història i molta energia ja n’hi havia prou. Spoiler: no era així.
I no pas perquè no ho donés tot, sinó perquè ningú m’havia explicat què passa realment en un espectacle infantil.

Amb els anys (i moltes funcions a l’esquena), he après coses que ningú t’ensenya al principi, però que ho canvien tot. Avui te les comparteixo, per si també estàs preparant una funció per als més petits o treballes dins el món de l’entreteniment infantil.

Per què els infants no dissimulen (i com adaptar-te a la seva sinceritat brutal)

La primera vegada que vaig notar que un grup de nens s’avorria, ho vaig sentir com una punxada a l’estómac. No van dissimular gens: van començar a parlar, a moure’s, a preguntar quan sortia el pastís…

T’interessa: El paper de l’humor en els espectacles per a nens

Aquesta va ser la gran lliçó: els infants no fingeixen emoció. Si una cosa els avorreix, es nota. Si els encanta, ho viuen al 200%. I això, tot i que pot fer una mica de por, és el que fa màgic aquest tipus d’espectacles. Només cal saber llegir-los i adaptar-se.

Ells sí que són un públic de veritat.

Com escollir l’espai ideal per a un espectacle infantil

He actuat en llocs preciosos on no se sentia res, i en patis on el sol els donava directament als ulls. L’espai importa molt més del que sembla.

No cal un teatre professional, però sí tenir en compte coses bàsiques: ombra, so, visibilitat, distància entre l’escenari i el públic… Tot això condiciona l’atenció i l’experiència dels nens.

Activitats per a nens a festes: menys és més?

Sí. I ho vaig aprendre per les dolentes. Volia fer-ho tot: màgia, globus, pinta-cares, jocs, música… I al final, tanta cosa feia que no es gaudís res.

Ara ho tinc clar: una sola activitat ben feta, amb ànima i enfocada en connectar, val més que mil coses a la vegada sense sentit. El que recordaran és com es van sentir, no quantes coses van fer.

Com adaptar un espectacle infantil segons l’edat i el grup

Una vegada vaig intentar fer el mateix espectacle per a un grup de 3 anys i un altre de 8. Error. No té res a veure. La manera de parlar, de moure’s, fins i tot el ritme… tot canvia.

Per això ara sempre pregunto abans: quants nens hi haurà, quina edat tenen, com és l’espai, què esperen els pares… Cada grup necessita una cosa diferent. I quan t’hi adaptes, tot flueix.

La clau d’un espectacle infantil inoblidable és la connexió

El més preciós d’un espectacle infantil no es veu. No està al vestuari ni en els aplaudiments finals. Està en aquella mirada que et diu que el nen està dins la teva història, que ha entrat amb tu en aquell món imaginari.

Això no s’improvisa, ni es compra. S’aconsegueix quan deixes de voler impressionar i comences a connectar de veritat.

Organitzar un espectacle infantil no és fàcil, però és profundament bonic. Si estàs en aquest camí, si tens pensat començar, o si simplement ets mare, pare o profe i t’ha tocat muntar-ne un, espero que la meva experiència et sigui útil.

Perquè darrere de cada funció hi ha moltes anècdotes… i moltíssim cor.
I recorda, si busques un bon espectacle infantil, escriu-me!